Haruchika Noguchi

El patiment de cent persones no recau sobre cadascuna. I, tanmateix, en el patir de qualsevol hi ha quelcom fonamental, comú a totes; i per això, els problemes d’un mateix són els de tot el món i alhora no ho són.

El patir-ne un és el patir del món. Si un mateix no viu de manera honradament i natural, aquest fet constitueix un problema per al món. I els problemes universals són també els problemes d’un mateix.

La prudència i l’abnegació només fan que tot se sostingui. Per l’assossec d’un, l’univers es troba en pau. Pel moviment de l’univers, jo em moc. La meva activitat no és res més que el moviment de l’univers. Fins i tot el moviment d’un dels meus dits està relacionat amb el moviment del món sencer.

Si em moc, tots es mouen; gràcies al moviment de tots, em moc. Això ho fa l’alè de la natura. Exercir la teràpia és viure d’acord amb la seva respiració.

Viure d’acord amb la respiració de la natura no és respirar per un mateix; és viure tot sentint que l’alè d’un mateix coincideix amb el de la natura. Un cop extingit el jo i quan desapareix la natura, tot esdevé una mateixa respiració. És realitzar en el moment present la respiració que sempre ha existit, la primera respiració d’aquest món.

Traduït de “Manuscritos acerca de la terapéutica”. Revista Zensei núm. 67, p. 19

Ja marxo. Ja no veig ningú.
Qui em vulgui veure, que demostri la seva capacitat de rebre’m. 

Si dic que sí, que vingui. Si no ho dic, és inútil que se m’acosti. D’ara endavant ja no transmeto res més, ni ensenyo res. 

Quan millorin les aptituds de l’home, donaré la meva lliçó, però només als que l’encertin escoltant la veu interior i sàpiguen llegir el moviment latent. Deixo ja d’escriure paraules a l’aire. 

Ja no parlaré per a l’espai…
En una paraula: només parlo de la manera de fer viure el kyo (1), del mètode per activar el mu (2).
Existeix la ciència de la matèria, però no la de l’ésser viu. 

(1) Kyo (“buit”) i jitsu (“ple”) són dos conceptes antagònics: jitsu es refereix a la vida com a moviment i kyo a la mateixa com a moviment en suspens, i ambdós constitueixen els dos aspectes bàsics del moviment vital.

(2) Mu (“res”), o estat espiritual del no-res. 

Per més que parli de la vida, no em comprenen; i és que estan atrapats per la ciència de la matèria. Quan algú comprengui una mica més enllà, tornaré a parlar. 

Ja marxo: vaig comunicar el meu cor, vaig donar la meva lliçó, i ja no em queda res. Com n’és de difícil comunicar i ensenyar…! 

Vull ensenyar, però n’hi ha molts que no capten res. Crec que m’estic comunicant i, deu dies després, he de reconèixer que no he aconseguit cap resultat. Bé, doncs, si no ho entenen de manera espontània, no es pot transmetre ni ensenyar res, i per això me’n vaig. 

Si hi ha algú que té experiències pròpies per intercanviar, si hi ha algú que entén el que he comunicat i ensenyat, faré un pas més. 

Mentrestant, però, descanso. D’aquí cinc o deu mil anys, tornaré i em tornaré a comunicar. Ara em trasllado a Hakone (3). 

Ja no veig ningú ni parlo més; així em quedo. Davant la muntanya Komagatake em mantindré dins l’esperit del mu. 

(3) Hakone: Lloc d’estiueig prop de Tòquio. El llac de Hakone està situat al costat de la muntanya Komagatake. Després de la mort del Mestre Noguchi (1976), hi van erigir un pavelló commemoratiu.

HARUCHIKA. Novembre de 1975

Revista Zensei núm. 44, p. 1

Qui viu, un dia mor. Per això viu.

Però no mor un sol dia,
va morint a cada moment.
Qui ha viscut deu dies, ha mort deu dies.
Tant si riu com si plora, va morint.
Anomenem estar vius al fet d’estar morint.

Però a cada instant hi ha qui viu la seva vida i hi ha qui, vivint, no viu.
En els qui viuen preocupats
i estretament lligats pels interessos, el que viu són els interessos,
mentre ells mateixos van morint.
El mateix passa amb qui viu lligat pels coneixements,
lligat per l’honor, les alabances,
lligat per l’humor dels altres.

Però…
viure en aquesta vida,
aquesta que pereix a cada instant, omplir-la amb el viure,
és el camí de ZENSEI.

Només hi ha el son profund per als qui actuen intensament.
Només hi ha la mort assossegada per als qui així han viscut.

Traduït de la revista Zensei núm. 4, p. 1