Seitai, traduït literalment, significa “el cos regulat”; tanmateix, no es tracta de centrar l’atenció en com regular-lo. Al llarg de la seva història, la humanitat ha elaborat nombrosos conceptes sobre la naturalesa del cos, però la cultura seitai li retorna el seu sentit original, i nes centra en com funciona la vida i contempla el cos, l’organisme, com un sistema que es regula per si mateix.
Sobre tot, el seitai és respecte pel dinamisme i la naturalesa del cos. És viure aquesta existència, que aparentment sembla conflictiva, d’una manera sana, plena i amb naturalitat.
Alguns pensen: «Si tinc bona salut és perquè cada dia m’aixeco i me’n vaig a dormir a una hora concreta, faig exercici i segueixo una dieta sana…». Però, només tindrem salut si seguim unes normes? O potser la salut és, sobretot, una capacitat del nostre cos per viure d’una manera sana. Aquesta manera de pensar, basada en normes, neix més de la ment que no pas de l’instint de la mateixa vida. Ens preocupem perquè no hem dormit les hores que creiem que cal dormir i no observem el que ens diu el nostre cos a cada moment.
L’estat corporal del seitai és una sensació agradable que neix de la vida mateixa: un estat en el que pots arribar a sentir que vius de debò, amb intensitat i plenitud, acompanyat per la calma d’una respiració profunda i per la comunicació fluïda de les relacions humanes.
El seitai ens diu que viure ja és alegria i que respirar profundament és agradable. També ens ajuda a deixar enrere la idea habitual de salut, segons la qual trobar-nos bé o contents depèn del que passa a fora, en comptes de ser coinscients que en el fons neix del nostre estat corporal.
Cultura Seitai Associació 